Tast de 26/11/2010. EL VI NEGRE, EL PINOT I EL CLIMA MEDITERRANI (Part II)

Tal i com estava previst i anunciat, divendres 26/11/10 puguerem gaudir de l’experiència “Pinot Noir”, amb una curada selecció de monovarietals negres del raïm de la Borgonya criats en clima mediterràni. Els participants, aquesta vegada començaven el tast demostrant la seva pericia, tractant d’esbrinar a quin vi corresponia cadasquna de les ampolles, que es presentaven tapades. Per tal fi, s’havia preparat una guia d’ajuda, amb un itinerari deductiu que va funcionar d’allò més bé a la vista dels resultats globals, per dalt del 50% d'encerts.

Hem de destacar l’enorme difcultat del exercici, ja que tot i la seva diferència geogràfica, a nivell general, tots els vins mostraven una uniformitat, típica de la varietat; vi de curtes xifres de producció, de color robí-cirera tendral i capa mitjana a baixa, aromes dolces de fruitetes roges (maduixes, cireres, nabius,...) delicadament florals on la baixa tannicitat evidencia les notes minerals. Passem doncs, a presentar als protagonistes:

Cortijo Los Aguilares Pinot Noir 2008. Vi de la D.O. Sierras de Málaga, criat a 850 m. d’altitut en la subzona de la Serranía de Ronda. Anyada amb medalla d'or del Concurs Mundial de Pinot Noirs , que es fa a Suïssa. Elegant i golós vi floral amb la delicada aroma de la violeta i l’exotisme del cacau, de pas untós que convida a tornar a ell. Per unanimitat i sense discussions de cap tipus, el millor de la nit.

Bassus Pinot Noir 2007. Bodegas Hispano Suizas. Vi de la D.O. Utiel-Requena i com el d’abans i el següent, l’únic monovarietal de Pinot Noir criat en les comarques de la seva demarcació. Tot i les bones expectatives per la seva medalla d’argent al mateix concurs de l'anterior; Bouchonné!, el cloranisol del suro l’havia arruïnat, una vertadera llàstima.

Enrique Mendoza Pinot Noir 2006. L'altre valencià, el de la D.O. Alicante, potser fóra el més conegut de tots, si bé no per ell mateix, si pels germans de celler. Durant la fira LMG, Pepe Mendoza ja ens va comentar que la pràctica totalitat d’aquest vi es destina a l'exportació, per ser un vi molt més apreciat a l'estranger que ací mateix. Com a particularitats, caldria destacar la mineralitat i les agradables notes fumades. Per nosaltres, el millor en relació qualitat/preu.

Les Masies de Poblet 2006. Tant a Andalucia com al País Valencià, hi havia pocs Pinot Noir que triar. A Catalunya però, les coses són diferents; el clima ja és una mica més fresc i adeqüat a aquesta varietat i gran part es fa servir per elaborar cava. El vi representant del Principat fou un D.O. Conca del Barberà i té la particularitat d’estar fet amb raïm criat dins de les murades que envolten el monestir de Poblet, amb l’indiscutible component cultural i espiritual, que allò comporta. Aquesta curiositat però, va més enllà; els elaboradors també s'han formulat la pregunta (Per qué Pinot?) i exposen la següent resposta al seu web ”Des de la seva fundació a Cîteaux, dins de la Borgonya francesa, el treball de la vinya i el comerç del vi varen ser un pilar fonamental en el funcionament dels monestirs de l'Orde del Cister. Els monjos van adquirir molt ràpidament gran prestigi com a elaboradors i aquest prestigi es va basar sempre en una varietat de raïm: El Pinot Noir, varietat originària de la seua Borgonya natal. De manera que en la seua expansió per tota Europa els monestirs del Cister sempre anaven acompanyats d'una vinya de Pinot Noir i, per tant, el monestir de Santa Maria de Poblet no és l'excepció". –Sens dubte, el més “Borgonya”!-

Toni Gelabert Pinot Noir 2005. L'altra zona amb clima mediterràni del nostre entorn són les Illes Balears. A la planura centre-oriental de l'illa de Mallorca, a la D.O. Pla i Llevant i més concretament a Manacor, trobem a algú que també fa un Pinot Noir monovarietal. Un petit celler familiar, d’elaboració artesana que va començar a fer vi a 1979, primer com a iniciativa lúdica i després de manera més professional. El resultat, tot i ser satisfactòri, per nosaltres no justifica el seu preu.

Vinya des Moré Negre 2004. Però Toni Gelabert té un germà, Miquel Gelabert, que des de 1985 també fa vins molt aprop i amb una filosofia molt pareguda, combinant moderna tecnologia amb tradició artesana. Varem comprovar que es tracta, per motius obvis, d’un vi molt paregut a l’anterior, amb la carnositat que ja hem experimentat en altres vins balears. La conclusió, idèntica.

El lector que haurà arribat fins ací haurà pensat encertadament: -No es pot fer un tast de Pinot Noir sense encetar un Borgonya!- Com que el post ja queda massa llarg, en farem un altre per acabar d’explicar el va haver després...