divendres, 29 d’octubre del 2010

Coca v/s Pizza

Junt al raïm, producte del que ja ens ocupem ací prou sovint, l’oli i la farina formen les altres potes sobre les que es recolza la nostra tan lloada dieta.
La Coca (del llatí coquo), especialment en la seva variant salada, es troba a molts indrets de la Mediterrània. En el nostre cas, si hi ha un menjar que defineix a la totalitat dels territoris de parla catalana, sens dubte és la Coca, anomenada en algunes zones occidentals, Cóc o també Fogassa (mot clarament relacionat amb la Focaccia, de Ligúria). Altres països també tenen pastissos semblants, com per exemple la Pissaladiera de Provença, la Lahmacun d'Armènia o la Pide de Turquia. Però sens dubte el més conegut és la Pizza, plat típic de la cuina casolana de Napoli que fins i tot té marca pròpia patentada (Specialità Tradizionale Garantita). El fet de que el seu origen es situe precísament a Napoli quan era part de la Corona d’Aragó, és un indici prou clar de que la nostra Coca, d'origen medieval i aleshores ja amb infinitat de variants, fóra la seva vertadera antecessora.
Les diferències les podem establir en que:
-La massa de la Pizza es treballa per que quede més fina.
-La Pizza es menja calenta mentre que la Coca es deixa refredar.
-La pizza té sempre una base de tomaca. Tot i l'aparició moderna de la coca amb samfaina i la coca de tomaca al País Valencià, durant l'època referida arribaven les primeres tomaques des de les colònies americanes.
Avui tanmateix, la successora s’ha convertit en un referent mundial, fins el punt que tot i les diferències esmentades, els nouvinguts es refereixen a la Coca com a "una mena de pizza" i inclús, hi ha qui empra per donar-la a conèixer comercialment la combinació de mots "coca-pizza". Però aquest fenòmen, ha esdevingut arran d'una serie d’aconteiximents històrics;
L’1 de juny de 1889, Umberto I i Margherita di Savoia visiten Napoli. La pizza d’aleshores era la Marinara (simplement tomaca i all), però el pizzaiolo Raffaele Exposito fent un joc estètic amb els colors de la bandera de la Itàlia ja unificada, li afegeix Mozzarella i alfàbrega i els la ofereig, "batejada" amb el nom de la monarca. Aquest fet guanyà gran repercussió i va fer que des d’aleshores la Pizza començara a coneixer-se per tota Itàlia. Gràcies als immigrants italians, s'intrudueix als Estats Units on la seva popularització definitiva arribarà a mitjans segle XX, ja com article de fast food -Ara ja, posant-li de tot per damunt, per disfressar les deficiències de base-. La Televisió i el cinema farien la resta de feina, fent d'altaveu i escampant-la per tot el planeta. -Com amb la ja popularitzada nova festa forània d’aquests dies-

Coques. Un esmorzar de coques, a l’hostal Llacer de La Xara, possiblement siga una de les experiències més gratificants amb que iniciar el dia.

Pizza. No hi tobareu un lloc més ple d’autenticitat que l’Anticca pizzeria da Michele a Napoli. A canvi, deureu ser pacients esperant el vostre torn i estar disposats a compartir taula amb qui us toque. Les dues que s'ofereixen (Margherita i Marinara) resulten igual d’espectaculars. Podriem dir que sembla més un forn on han posat taules i cadires, que un local de restauració.

6 comentaris:

  1. COMENTARIS DE FACEBOOK
    A Carles Miralles Reig li agrada.
    Carles Miralles Reig La coca és un producte que en certa manera ha perdut terreny, respecte d'altres productes. Seria una acció interessant per part dels bars i restaurants incloure-la més a sovint en la seua oferta. Pel contrari. la coca escalda o a l'escalfó (oliva) pareix que manté la presència.
    divendres a les 16:17 · M'agradaJa no m'agradaFernando Garcia Sendra comparar una coca amb una pizza em sembla un pecat mortal
    Fa 21 hores · M'agradaJa no m'agradaVicent Torres Carles; pense que ambdues gaudeixen de prou bòna salut. El problema de la coca no és tant la manca de presència actual, si no més bé, la pèrdua de personalitat i apreci pels que la conneixem.
    fa prop d'una hora · M'agradaJa no m'agradaVicent Torres Fernando; No és una cuestió de comparacions, simplement de història, evolució i deslocalització gastronòmica. L'assumpte és que menjar-te una pizza ací és com demanar una paella a Madrid, per posar un exemple.
    fa prop d'una hora · M'agradaJa no m'agrada

    ResponElimina
  2. Ens pregunten els amics d'"Olleta de verdures" per la coca a "ditades", i tot i que estic molt lluny d'ésser un expert forner, vaig a intentar exposar la meva idea d'aquesta senzillíssima i a l'hora fabulosa coca: És amb ella, quan podem gaudir més plenament de la massa, quan aquesta cobra el màxim protagonisme i es presenta quasi nua, sense cap acompanyament poderós que li tape els defectes.
    La manera de fer-la és la més fàcil de totes; una vegada preparada la massa, fermentada i amb el mateix procés que fem servir per la resta, no hi ha que posar cap preparació damunt, sols tenim que clavar-li els dits unes quantes vegades, per afavorir l'esponjositat i deixar-li caure damunt de manera molt subtil, una mica de sal, pebre-roig i un raig d'oli. Al centre, es pot deixar un troç d'ambotit o saladura. -I al forn! Res més!-
    Si la massa és bona, resulta espectacular però si no ho és, és com menjar pa sense companatge.
    Deve'm tenir en compte que l'absència de liquids damunt, li afavoreix una textura cruixent impossible d'aconseguir amb la resta de varietats.
    A la foto de dalt hi aparèix una, on per cert han substituït el pebre-roig per un pessic de farina, és la que du una anxova al centre.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Vicent!
    Trobo que d'aquest cap de setmana no passa! ;-)

    ResponElimina
  4. Si t'agrada, t'explicaré com fer un entrepà amb "llonganissa de pobre".

    ResponElimina
  5. Hola xicon!
    Després de molt de temps, al final hem trobat un ratet i hem fet la "coca a ditades"!!
    Ostres, ens ha encantat! Bé, és que jo sóc un addicte al pebre roig...
    Au, va, explica'ns l'entrepà amb la "llonganissa de pobre"!!!! ;-)

    ResponElimina
  6. Que hi ha, Massitet? M'alegre molt de que us haja agradat. Amb les arrels forneres que ara ja sé que tens, estic segur de que t'ha sortit excel·lent.
    Malhauradament, jo no puc dir el mateix del rostit de les 10h. Era tan senzill! El vaig fer, amb molta il·lusió i pacència, un dia de les passades festes i en certa manera, vaig quedar una mica decebut. La carn? el vi ranci? Algún detall del procés? Qui lo sait?
    Respecte a l'entrepà de "llangonissa de pobre", hi ha poc misteri: pa amb oli, sal i pebre roig. Si el pa està acabat de fer i com ell, la resta dels ingredients són de bona qualitat: pràctic, bó i barat!, qué més volem?. Ja em diràs que et sembla per a berenar...
    La meva recomanació particular seria preparar-lo amb pebre roig de La Vera, oli de Siurana i flor de sal en escates d'Es Trenc. Del pa no dic res, segur que saps millor que jo quin triar.

    ResponElimina