El Bulli. S’acabat l’espectacle, comença el negoci!

Com a hores d’ara ja sabran tots en el planeta, la setmana passada s’obria l’etapa que tancarà el restaurant El Bulli de manera definitiva; una temporada de menys de 6 mesos sols per a “unos pocos elegidos”. Desconeixem qui seran els afortunats, però des del 2 de desembre passat, quan se’ns va despatxar amb una portada als morros en forma de missatge de disculpa, a tots els que fent-li cas al seu web, esperàvem ingènuament a que es tornés a obrir el període d’acceptacions de reserves, romanem expectants al que va sabent-se al respecte. Dóna la impressió que sols participaran de l’experiència gastronòmica aquells qui el restaurant ja ha triat d’avant ma, una mostra més del sistema sectari i poc transparent amb que s’han dut les reserves en els darrers anys. –Però els negocis, són els negocis. I ara ja està treballant-se pels clients potencials del nou format amb que es pensa reobrir.-

Nosaltres ens haurem de conformar amb el record que sempre ens quedarà d’un fabulós dinar, a l’estiu del 98 (era l'etapa de la menestra de textures), quan Ferran Adrià no era un personatge molt conegut i encara servien dos passes diaris tot l’estiu. –Inoblidable el dinar, però també el bany posterior a la Cala Montjoi!-

Ferran Adrià, rodejat d'entusiastes durant el IX congrés LMG.

Serà el final d’una etapa del "Gran Creador culinari", sens dubte el més imaginatiu de tots els temps, simplistament anomenat per molts com el millor cuiner. A banda dels seus plats, alguns d’ells convertits en clàssics en pocs anys i el sorprenent espectacle que suposa menjar allí, la vertadera aportació seva són les nombroses tècniques i conceptes desenvolupats per ell i el seu equip, avui convertits en bàsics per a l’alta cuina a arreu del món. Pero a més a més, Ferran és un visionari que sempre ens sorpren amb el que diu a les seves declaracions públiques, no sols parlant de cuina sinó també d’altres aspectes de la vida quotidiana, amb discurs molt transgressor i alhora realista, farcit de idees que amb el pas del temps han anat assolint-se per tothom.

Actualment, ja molts dels restaurants de referència tenen oberts locals més senzills i assequibles amb que rentabilitzar el nom de la casa mare. El mateix Adrià n'acaba d’obrir dos a Barcelona, una tendència que ha escampat Robouchon per tot el món i que més a prop nostre ja han seguit també Camarena i Dacosta.
Però com sempre, Adrià, i també Soler no ho oblidem, van un pas més enllà; ells varen encetar la moda dels llargs períodes de “vacances creatives”, obrint El Bulli-Taller per aprofundir en aquesta tasca. Ara són els primers que decideixen tancar per dedicar-se-hi, en exclusiva. I és que, tot i el seu prestigi, és ben sabut que El Bulli com a restaurant no és un negoci que per ell mateix pugam qualificar de rentable. Ho és, i molt, la marca i tot el que ella genera però no el restaurant. Ara es tanca la part de l’empori que no donava benefici i s’obrirà un centre de investigació, un altre, aquesta vegada baix la forma jurídica de fundació. - Cal que la gallina dóne tots els ous d’or que ha anat covant! O es que Telefònica no sap on posa els diners? Digueu-nos malpensats, però segur que tot açò és el que ha marcat el misteri de les darreres assignacions de reserva!...-

Per la seva banda, la competidora Vodafone també ha volgut prendre part recentment en el panorama gastronòmic, editant un bonic llibre “I+D+i Grandes cocineros españoles” on crida l’atenció, l’absència tant de Ferran Adrià com de Santi Santamaria, l’etern rival. –Que coses!-