Sant Blai i els rotllos

Quan encara gaudim diàriament dels magnífics dàtils del Porrat de Sant Antoni, de cop i volta ja ens trobem a les portes de Sant Blai; - i amb els rotllos per fer!- L’època de l’any ho du, i a Sant Blai sempre se li ha invocat pel mal de gola; "San Blai gloriós, que cura la tos", diu una de les variants de la dita.

Aquest sant armeni (metge, bisbe i ermità) va viure entre els segles III i IV i rep culte des del V. Un culte que es va estendre per Europa als segles XI i XII, al ser considerant com un dels catorze sants auxiliadors. És patró dels cardadors de llana i els otorinolaringòlegs i advocat contra el mal de gola.

La seva festivitat, el 3 de febrer, marca a més a més l’inici de la temporada de festes de moros i cristians, amb les de Bocairent i Sax. En aquest dia és costum a tot arreu la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc...) destinats a guarir persones i animals, tradició que està prou estesa tant entre els pobles del nostre entorn com a altres.

En el nostre cas, és costum local fer unes quantes llandes de rotllos i dur-les a beneir. Però si no volem fer-los, són molt fàcils de trobar a qualsevol forn de la localitat, on fins i tot hi ha qui els ven amb el cartell de “Ja beneïts”.

Pels d'enguany hem fet servir mitja dotzena d’ous,  un got d’oli, 400 g. de sucre, 4 paperets de llimonada i 1kg. de farina.

La recepta és summament fàcil de fer i permet la participació activa dels mes joves de la casa, ja que sols es tracta de barrejar els ingredients i pastar-los fins que es puguen treballar amb la ma. Una vegada feta la massa, li donarem la característica forma de circumferència i els ficarem al forn uns 20 minuts a 180º, o fins que agafen color. Abans d’anar al forn podeu arrebossar-los amb ou i una barretja de sucre i canyella, o no.