dimecres, 16 de febrer de 2011

Adéu a Santi Santamaria

La inesperada mort de Santi Santamaria ens ha fet variar el post que teníem ja preparat per publicar avui. Aquesta, sens dubte és una noticia important que omplirà els espais d’actualitat durant uns dies i de la que ens sentíem obligats a fer-nos ressò. Es tracta de la desaparició d’un dels més “Grans” del panorama gastronòmic actual, amb qui ens unia a banda de l'admirarció pel seu treball, l’activitat blocaire que modestament compartim; Fa pocs dies llegíem el post en forma de carta oberta dirigida a Artur Mas, i... –qui anava a pensar que seria l'últim?-
Ha desaparegut la persona, i com sòl ocórrer ara tot seran lloances; però tot i la magnífica obra que deixa darrere, malauradament se’l recordarà entre el públic més majoritari per l’artificial polèmica que es va muntar fa un parell d’anys amb la publicació del seu llibre d’assaig “La cocina al desnudo”. Si no l’heu llegit, encara esteu a temps; hi trobareu un discurs valent i compromés que poc té a veure amb el “blanc o negre” amb que el pintaren els polemistes de costum, com sempre, amb tant poc rigor i amb tanta gana de crear titulars sorollosos.
Precisament, una de les coses que teníem pendent des d’aleshores (ja fa dos estius) i que ara ja sabem que ens quedarà així per sempre, era anar-hi al seu restaurant i després de gaudir de l’àpat poder tenir unes paraules amb ell, al respecte. Ho hem anat endarrerint, buscant el moment, i ara ja és massa tard... –Per què la incoherència de participar i deixar-se embolicar en una polèmica tan absurda, si el contingut de fons era molt més interessant i donava per a tant en que reflexionar?- Mai sabrem perqué algú tan intel·ligent va permetre que els arbres taparen el bosc.
Descan-se en pau.

Des d’ací fem extensiva i ens adherim a la iniciativa blocaire que ja hem llegit en la xarxa, i aquest cap de setmana cuinarem un dels seus plats, com a mostra d’homenatge.


Imatges afegides amb data 20/2/2011







7 comentaris:

  1. Tot i que en absolut són les més representatives, tenint en compte els ingredients que hem pogut trobar, la dificultat tècnica i els comensals que hi serem, les receptes escollides per avuí són:

    http://blog.santisantamaria.com/2010/07/tomates-pera-rellenos-de-cuscus/

    http://blog.santisantamaria.com/2010/03/pollo-a-la-brasa-con-escalonias/

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per adherir-vos :-)

    En realitat totes les de Santamaria avui son igual de bones, perque el que compta és el gest. oi?

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord!
    Gràcies a vosaltres per la iniciativa.

    ResponElimina
  4. Benvinguda marisabel, gràcies pel comentari.
    Per ser fidel a la veritat, he de dir que entre els 3 que hi erem a taula, va haver diversitat d'opinions. Tot i que per a mí el pit de pollastre va ser sensacional, per saborós, pels matisos aromàtics, per la textura... tots no ho varen apreciar igual, que li anem a fer?

    ResponElimina
  5. Hola Vicent!
    Tu sí que la vas fer tota com Déu mana. Bé, o com Santi manava. Amb brasa i tot!
    Per a gustos sabors, això està clar. Ara, nosaltres aquestes cuixes les farem més de dues coses. De fet, ja té nom propi a casa nostra: el pollastre del Santamaria. Això vol dir que ja l'hem fet nostre...

    Salut i bons aliments!

    ResponElimina
  6. Massitet: era una recepta tan senzilla,... que menys que buscar la millor matèria prima i ésser estríctament fidels a les instruccions originals!

    ResponElimina