Tast de 25/02/2010. APROXIMACIÓ GENERAL ALS VINS PORTUGUESOS.

Tot i la seva proximitat, amb el gran potencial de creixement que presenten, els vins tranquils portuguesos continuen sent uns grans desconeguts per a la majoria d'aficionats del nostre entorn.
En aquest primer tast dedicat a ells, férem una repassada molt general per algunes de les zones i varietats més representatives. Podem dir que un dels grans encerts dels productors portuguesos va ésser el fet de continuar mantenint les varietats autòctones i no seguir la “moda” de plantar-ne de internacionals. Per altra banda, l’àmplia gamma de vins existent a aquell país, reflecteix la varietat dels seus microclimes.
D’ells, tastàrem vi d’algunes de les regions productores més afamades: del Douro, de la regió del Dão (entre Coïmbra, Viseu i Guarda) on produeixen alguns dels millor vins de taula d'allà i de més al Sud; de les destacades Terras del Sado, a la península de Setúbal, i d’Alentejo, ambdós caracteritzats per la calor d’allà.


Crasto 2009. Quinta Do Crasto. D.O.C. Douro. Varietats: Tinta Roriz, Tinta Barroca, Touringa Franca e Touringa Nacional. Vi jove, sense fusta. Color picota de capa mitjana i vora violeta. Molt aromàtic, amb agradable flaire de gerdons i notes florals de violeta. Potent, complet i compacte amb una persistent, subtil i agradable amargor final que convida a continuar amb ell.

Cortes De Cima Syrah 2008. V.R. Alentejo. Varietat: Syrah. Vi amb 8 mesos dins de bota de roure. Color robí. Aroma especiada de pebre amb notes fumades i de cuir. Ja en boca, resulta rodó i glicèric, molt dens.

Heredade Dos Grous Moon Harvested 2008. V.R. Alentejo. Varietat: Alicante Bouschet. Vi amb pas per fusta de 12 mesos. Picota amb capa alta. En nas s’aprecien aromes fruitals i florals (maduixes i violeta) però molt envoltades d'altres balsàmiques (càmfora) i del terreny (argila). Evolució posterior de Tofee. Suau i molt agradable de beure, amb tanins madurs i vellutats.

T-Nac’07. Falorca. D.O.C. Dão. Varietat: Touringa Nacional. Vi de segon any, sense fusta. Color intens de cirera picota. Desagradable aroma de pèl mullat d’animal, tot i que no feia mal gust.

Torre De Tavares Jaén 2007. D.O.C. Dão. Varietats: Jaén. Vi amb 24 mesos d’estada a botes de roure. Color morat obscur de capa molt alta. Aromes molts complexes amb una clara nota micològica de xampinyons, fumada i de carnositat. -Algú va dir: de taronges que van a la "peladora"- Tanins marcats amb un final clarament agengibrat que li proporciona frecor i “bon beure”.

Heredade De Porto Carros 2006. Terras Do Sado. Varietats: Aragonês, Alfrocheiro e Cabernet Sauvignon. Fermentat en roure i amb 12 mesos de bota. Color teula de intensitat mitjana. Aromes fumats i d’espècies torrades. Tanicitat molt marcada amb un persistent final en boca, de sabor a regalèssia.

Diversitat d’opinions en les conclusions finals dels participants, amb preferència compartida pels Heredade Dos Grous i Crasto, seguits pel Cortes De Cima. Curiosament la varietat d’uns dels vins favorits, l’Alicante Bouschet, és un híbrid identificat per molts autors amb la nostra garnatxa tintorera.

Sopar posterior amb uns entrants salats, acompanyats del conegut vinho verde, un vi del Minho (al nord-est) i en aquesta ocasió del raïm blanc Loureiro, que du una segona fermentació en botella i que es beu jove i fresc. I de principal, com no podia ser d’una altra manera en una nit dedicada a Portugal; -baejo!- Que es va servir gratinat amb una mussolina d’all i oli.